divendres, 16 de novembre de 2012

"Cacau pastís" antiestés.


Aquesta setmana hem fet un “cacau de pastís”, perquès si hagués set un pastís de cacau hauria més pastís que cacau i no ha estat el cas.
Durant la sessió podríem dir que ens hem desfogat doncs el fet de xafar les galetes, amassar-les amb la mantega i després ajuntar-les amb la llet i el cacau ha set un exercici per alliberar tensions. 
Pastís abans de possar-li el cacau.

Sembla una tonteria, però el fet no amollar de forma regular els neguits fa que s’acumulin i això produeix un malestar general que no saps ben bé d’on surt i puc assegurar que ho he viscut en primera persona. M’he adonat que ho reproduïm amb moviments repetitius com: un moviment de peus, una picadissa de peus o de dits, etc.

En altres paraules, el fet d’amassar, picar o rompre les galetes ha fet que la classe d’ahir fos antiestrés, encara que no durés per molta estona. Doncs, la darrera hora de la classe la varem dedicar a intentar solucionar problemes de grup que no es solucionaren, però que feren que alguns ens plantegem moltes coses.