dilluns, 17 de desembre del 2012

Què és poesia?

Poesia és tot allò que em fa sentir bé, és allò que et deixa compartir amb els altres, que et fa gaudir expressant el que tu sents amb il·lusió.

Tot això és poesia per a mi, però jo no ho sabia fins que enguany he fet una assignatura de Literatura Universal Catalana i en ella he hagut de fer o seleccionar un poema i explicar-lo com jo volgués, però de manera que quedés reflectit en un curtmetratge.

En fer-ho ha sorgit un vídeo que per a mi ha estat molt gratificant poder-ho realitzar, amb una poesia d’en Vicent Andrés Estellés, la col·laboració de molts amics i familiars , doncs m’han ajudat amb la música i amb la tècnica.

A tots ells gràcies i esper que vos agradi tant com a mi.


Si no és amb valtros... from cira on Vimeo.

* Se que al final del vídeo hi ha una errada ortogràfica però m'ha estat impossible de canviar.

dissabte, 15 de desembre del 2012

És tant diferent?

Un projecte diferent en els aspectes superficials, però si reflexionem una mica ens podem adonar que té moltes característiques similars en el rerefons al nostre projecte del Temps, no?

Esper que vos agradi.

Dinàmiques de grup.


En la darrera sessió vàrem acabar les nostres classes de cant i vàrem fer dinàmiques de cohesió de grup, bàsicament.
Aquestes activitats és podien dividir entre: jocs de presentació, activitats per treballar l’autoestima i altres de coneixement de les característiques dels membres del grup.
Vàrem pensar que seria bo realitzar aquests tipus de dinàmiques, ja que el nostre grup-classe porta quatre anys junts i, com és obvi, de vegades hi ha malestars per falta de informació. Així que decidirem fer alguns jocs.

Jo aquí vos explicaré els detalls de la dinàmica que jo vaig preparar.
Es titula La vida en un globus i suposadament és pot realitzar amb infants de primària, però jo pens que amb una bona adaptació la pots realitzar amb quasi qualsevol grup.
D’altra banda, podem dir que és una tècnica de coneixement del grup, doncs serveix per establir una confiança i expressar emocions. I els materials que necessitem són: tants de globus com participants (millor tots del mateix color), llapis per escriure i papers. 

Balloons / Globos
Globus.

El desenvolupament del joc és el següent: se li dona un paper i un llapis a cada participant i en ell han d’escriure dos desitjos, dos qualitats i dos defectes. És convenient dir la veritat i ser sincers, però és natural que hagi gent, sobre tot persones adultes, que no vulguin compartir unes emocions tant personals. No obstant, hem de ser conscients que si no ho fem no estarem al camí per aconseguir el nostre objectiu: conèixer-nos millor i respectar-nos així com som.
Una vegada està escrit el paper, el fiquem al interior del globus i el inflem, de manera que el paper queda al interior. Ens posem de peu en cercle, amb el globus a la mà, i tanquem els ulls. Quan el guia avisa, tots tirem el globus al aire ben fort i agafem un, a poder ser que no sigui el nostre.
Després cada participant pinxa el globus en representació d’extreure les males sensacions o emocions i llegeix el paper que té i entre tots hem d’endevinar qui l’ha escrit. Així entre tots ens coneixerem millor, un fet important per a un grup.

dissabte, 1 de desembre del 2012

Tots cantem bé.


Segons la nostra profe del taller d’aquesta setmana, tots cantem bé. Realment aquesta afirmació és important, doncs hi ha persones que et miren diferent quan intentes entonar una cançó i que et diguin que encara fent coses rares cantes bé, és afalagador.

Durant aquesta darrera setmana hem fet un taller de veu en el què ens han ensenyat a respirar correctament amb el diafragma i hem perdut la poca vergonya que ens quedava cantant davant la classe. També hem aprés que hi ha cançons més apropiades que altres per segons quines edats d’infantil i que no tots podem cantar a la mateixa veu, doncs cadascú té una tonalitat. És una cosa interessant això de tenir tonalitats diverses, no?

divendres, 16 de novembre del 2012

"Cacau pastís" antiestés.


Aquesta setmana hem fet un “cacau de pastís”, perquès si hagués set un pastís de cacau hauria més pastís que cacau i no ha estat el cas.
Durant la sessió podríem dir que ens hem desfogat doncs el fet de xafar les galetes, amassar-les amb la mantega i després ajuntar-les amb la llet i el cacau ha set un exercici per alliberar tensions. 
Pastís abans de possar-li el cacau.

Sembla una tonteria, però el fet no amollar de forma regular els neguits fa que s’acumulin i això produeix un malestar general que no saps ben bé d’on surt i puc assegurar que ho he viscut en primera persona. M’he adonat que ho reproduïm amb moviments repetitius com: un moviment de peus, una picadissa de peus o de dits, etc.

En altres paraules, el fet d’amassar, picar o rompre les galetes ha fet que la classe d’ahir fos antiestrés, encara que no durés per molta estona. Doncs, la darrera hora de la classe la varem dedicar a intentar solucionar problemes de grup que no es solucionaren, però que feren que alguns ens plantegem moltes coses.

dissabte, 27 d’octubre del 2012

Ja portem tres tallers i estic encantada...


Ja fa tres setmanes que hem començat el nostre propi projecte, el banc del temps, on vivim en la nostra pròpia pell que significa això de compartir coneixements i aprendre tots junts.
Vàrem fer un taller de massatges per a nadons, un taller de costura i, en la darrera sessió, un taller de fotografia i retoc.

Realment és al·lucinant com pots interioritat un coneixements nous simplement pel fet de fer-ho en un ambient ric, calmat i de respecte, a més d’aprendre allò que realment és interessant per tu.

És a dir, els coneixements que estam aprenent no són per res innovadors, però si nous per a moltes de nosaltres. No obstant, el fet d’adquirir-lo en un clima adient fa que la teva disposició alhora d’aprendre sigui diferent i si a això li afegeixes que estan aprenent alguna cosa que hem triat entre tots, i que per tant, és rellevant per tu, ja vos podeu imaginar quin és el resultat: un aprenentatge significatiu i per tant permanent en el temps.

Aquí teniu una mostra:

Imatge original.


















Imatge retocada amb el Photoscape.

divendres, 19 d’octubre del 2012

Temps vs. diners.

Sabeu què és un banc del temps?

Vos deix aquí un web per a que vosaltres pugueu extreure la vostra definició, però en poques paraules és projecte en el que s’intercanvien coneixements sense intervenir-hi el pagament amb diners i qualsevol hora de qualsevol cosa és igual de valuosa que una hora d’una altra aprenentatge. O sigui, per exemple, si jo se català i vull aprendre a cuinar i tu saps cuinar i vols aprendre català podem fer un intercanvi: una hora de català per una hora de cuina i a sobre hi sortim beneficiats els dos. La diferència és que normalment això és fa a gran escala, és a dir, on intervé molta gent i molts tipus de coneixements.

I què té a veure això amb la part de plàstica de l’assignatura de Projectes Artístics? Doncs, que hem decidit fer un banc del temps i durant les seves classes. Per tant, aquest semestre aprendrem: massatge infantil, costura, fotografia, ballar, consells d’estètica, cuina, jocs infantils, etc.

No vos sembla una bona manera de viure en primera persona què és un projecte?

Clock
Clica aquí