Aquesta setmana hem fet un “cacau de pastís”,
perquès si hagués set un pastís de cacau hauria més pastís que cacau i no ha
estat el cas.
Durant la sessió podríem dir que ens hem
desfogat doncs el fet de xafar les galetes, amassar-les amb la mantega i
després ajuntar-les amb la llet i el cacau ha set un exercici per alliberar
tensions.
 |
| Pastís abans de possar-li el cacau. |
Sembla una tonteria, però el fet no amollar de
forma regular els neguits fa que s’acumulin i això produeix un malestar general
que no saps ben bé d’on surt i puc assegurar que ho he viscut en primera
persona. M’he adonat que ho reproduïm amb moviments repetitius com: un moviment
de peus, una picadissa de peus o de dits, etc.
En altres paraules, el fet d’amassar, picar o
rompre les galetes ha fet que la classe d’ahir fos antiestrés, encara que no durés
per molta estona. Doncs, la darrera hora de la classe la varem dedicar a
intentar solucionar problemes de grup que no es solucionaren, però que feren
que alguns ens plantegem moltes coses.
