El meu TFG.

I, com no pot ser d’altra manera, aquí vos deix la presentació del meu TFG: “La formació docent en filosofia 3/18”. Més concretament a l’etapa d’infantil del CEIP Sant Carles.

Esper que vos agradi.

Salutacions,

Cira.

Bloc de pràctiques II.

A la dreta podeu trobar el fruit de les meves pràctiques.

És el bloc que he fet servir durant aquests darrers mesos i que ara està obert al món, titulat: "Una experiència pràctica...". Per veure’l també podeu clicar aquí.

Esper que vos agradi.

Salutacions,

Cira.

Informació que fa pensar.

Avui he fet una reflexió o unió d’informació que he anat trobat aquests darrers dies per la web i m’agradaria compartir-la amb vosaltres.

Aquí teniu l’enllaç i vos anticip alguna coseta.

I a Infantil?

Podem dir que ja estem a punt d’acabar el nostre projecte del banc del temps, però ara ens queda l’avaluació i la reflexió.

En aquest moment és quan hem de plantejar-nos com avaluar el que hem fet fins ara, com traslladar tot això a infantil i com podríem valorar aquest tipus de tasques en aquestes edats.

Realment és complicat donar resposta a aquestes preguntes, però potser podem iniciar aquesta reflexió amb la qüestió: què és avaluar?

Segons el Diccionari.cat és “determinar, especialment d’una manera aproximada, la vàlua o el valor d’una cosa”. I ara jo pregunt, quin és el valor d’un aprenentatge que no és propi sinó d’uns altres? qui som jo per jutjar un procés aliè? No seria més adient utilitzar la paraula “valorar”?

Valorar és “atribuir valor”, és adir, “tenir en compta el conjunt de qualitat que fan que una persona o una cosa sigui preuada, valgui”.

Per tant, en un procés com és l’aprenentatge jo propos, en comptes d’avaluar, tenir en compta els aspectes d’aquests que el fan vàlid. O sigui, considerar tots aquell conjunt d’accions que ha hagut de realitzar el nen o en aquest cas nosaltres per entendre o portar a la pràctica un projecte i no tant determinar el grau de validesa del resultat.

Així mateix, per poder realitzar un projecte d’aquestes característiques, sigui de la temàtica que sigui, a infantil, seria adient conèixer el grup on es portarà a terme, doncs amb aquest tipus d’informació podrem saber quins seran els seus interessos i per tant contextualitzar l’activitat segons les seves necessitats.

No obstant, per a que això succeeixi primer hem de potenciar les estratègies d’observació, doncs amb ells aconseguirem tota la informació necessària i seguidament les eines reflexives, que són les que ens ajudaran a arribar a conclusions vàlides. No creieu? 

All you need is think.

Què és poesia?

Poesia és tot allò que em fa sentir bé, és allò que et deixa compartir amb els altres, que et fa gaudir expressant el que tu sents amb il·lusió.

Tot això és poesia per a mi, però jo no ho sabia fins que enguany he fet una assignatura de Literatura Universal Catalana i en ella he hagut de fer o seleccionar un poema i explicar-lo com jo volgués, però de manera que quedés reflectit en un curtmetratge.

En fer-ho ha sorgit un vídeo que per a mi ha estat molt gratificant poder-ho realitzar, amb una poesia d’en Vicent Andrés Estellés, la col·laboració de molts amics i familiars , doncs m’han ajudat amb la música i amb la tècnica.

A tots ells gràcies i esper que vos agradi tant com a mi.

Si no és amb valtros... from cira on Vimeo.

* Se que al final del vídeo hi ha una errada ortogràfica però m'ha estat impossible de canviar.

És tant diferent?

Un projecte diferent en els aspectes superficials, però si reflexionem una mica ens podem adonar que té moltes característiques similars en el rerefons al nostre projecte del Temps, no?

Esper que vos agradi.

Dinàmiques de grup.

En la darrera sessió vàrem acabar les nostres classes de cant i vàrem fer dinàmiques de cohesió de grup, bàsicament.

Aquestes activitats és podien dividir entre: jocs de presentació, activitats per treballar l’autoestima i altres de coneixement de les característiques dels membres del grup.

Vàrem pensar que seria bo realitzar aquests tipus de dinàmiques, ja que el nostre grup-classe porta quatre anys junts i, com és obvi, de vegades hi ha malestars per falta de informació. Així que decidirem fer alguns jocs.

Jo aquí vos explicaré els detalls de la dinàmica que jo vaig preparar.

Es titula La vida en un globus i suposadament és pot realitzar amb infants de primària, però jo pens que amb una bona adaptació la pots realitzar amb quasi qualsevol grup.

D’altra banda, podem dir que és una tècnica de coneixement del grup, doncs serveix per establir una confiança i expressar emocions. I els materials que necessitem són: tants de globus com participants (millor tots del mateix color), llapis per escriure i papers. 

Globus.

El desenvolupament del joc és el següent: se li dona un paper i un llapis a cada participant i en ell han d’escriure dos desitjos, dos qualitats i dos defectes. És convenient dir la veritat i ser sincers, però és natural que hagi gent, sobre tot persones adultes, que no vulguin compartir unes emocions tant personals. No obstant, hem de ser conscients que si no ho fem no estarem al camí per aconseguir el nostre objectiu: conèixer-nos millor i respectar-nos així com som.

Una vegada està escrit el paper, el fiquem al interior del globus i el inflem, de manera que el paper queda al interior. Ens posem de peu en cercle, amb el globus a la mà, i tanquem els ulls. Quan el guia avisa, tots tirem el globus al aire ben fort i agafem un, a poder ser que no sigui el nostre.

Després cada participant pinxa el globus en representació d’extreure les males sensacions o emocions i llegeix el paper que té i entre tots hem d’endevinar qui l’ha escrit. Així entre tots ens coneixerem millor, un fet important per a un grup.